Txikiak Handi és un projecte permanent per a proclamar la grandesa de les llengües minoritàries en el món i tendir-ne ponts entre elles. Els darrers nou anys, hem tractat de traure a la llum la realitat de les diferents llengües minoritàries del món (casubi, cors, gallec, quetxua, català, makiritare…). Per això, hem organitzat molts intercanvis entre estudiants de Navarra i estudiants del món, perquè aprenguen entre ells sobre les altres llengües i cultures.
En tenir compte aquesta experiència tan productiva i suggerent, voldríem fer una passa més en l’ús de les llengües minoritàries; empoderant, mitjançant la sociolingüística, els estudiants que participen del projecte Txikiak Handi. Perquè, tots els joves que han participat en els darrers anys en el projecte, tenen una cosa en comú: la baixa autoestima lingüística. És a dir, en molts casos, aquests joves que viuen en una situació de diglòsia, se senten voltats d’una o més llengües gegants, sota la influència del seu poderós input mediàtic, se’ls fa difícil mantenir la seua disposició a usar la llengua de la seua terra. Aquest és el principal desafiament al qual ens enfrontem, si volem garantir la supervivència de les nostres llengües: garantir l’ús de la nostra llengua minoritzada entre les llengües gegants que ens assetgen. Per aconseguir l’objectiu, necessitem empoderar els alumnes, xiquets i joves, i estem convençuts que la sociolingüística és una eina indispensable en aquest procés.
Tenint en compte això, aquesta unitat didàctica té tres objectius:
QUÈ?
Aquesta unitat didàctica té dues seqüències: “la grandària de les nostres llengües” i “L’autobiografia lingüística”. La primera és una adaptació de “la grandària de l’euskera”, que proposa el material didàctic d’Asmoz Fundazioa i EITB “Tribuaren berbak-La parla de la tribu”; i la segona és un material propi fet per nosaltres, en la Federació Navarra d’Ikastoles (Nafarroako Ikastolen Elkartea). Ara explicarem cada seqüència. Pel que fa a “la grandària de les nostres llengües”, cal dir que hem reduït a set les quinze activitats proposades en l’original “La grandària de l’euskera”.
AMB QUI I COM?
Farem la primera experiència pilot entre setembre i octubre del 2018. Hi participaran alumnes de dos centres: la ikastola “Iñigo Aritza” d’Altsasu (el Nafarroa Oinez 2018 es farà en aquest poble) i l’Escola Gavina, que és a Picanya, València. El primer any hi intervendran alumnes de 3r d’eso, que només faran la primera seqüència, “la grandària de les llengües”. El curs següent (quan seran a 4t d’eso) faran la segona seqüència, “L’autobiografia lingüística”. Ens sembla adequada la temporalització, perquè el primer any proposem als alumnes una reflexió sociolingüística grupal (establirà les bases sociolingüístiques); en el segon curs, proposem una reflexió personal que compartiran entre ells sobre la importància de les llengües en les seues vides.
EN UN FUTUR QUÈ?
Aquesta nova línia de treball que proposem, en un futur pot agafar camins diferents; per això, enguany en direm experiència pilot. Si aquesta primera experiència és reeixida, d’altres ikastoles podran participar del projecte, d’altres escoles amb llengües minoritàries disposades a fer el camí plegats, i encara s’hi podrien afegir altres temes mitjançant la sociolingüística. Però anem a pams. Enguany farem el camí plegats joves d’Altsasu i de Picanya.